Intoxicació tecnològica: De la seducció a l’addicció.

“Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món solament tindrà una generació d’idiotes”
(Albert Einstein)

La cara amable de les xarxes socials i les TIC’s

Una mirada a l’entorn social ens mostra l’arrelament en la població –principalment en edat escolar- dels dispositius mòbils. L’ensenyament no pot ignorar aquesta realitat i per tant cal cercar propostes educatives vàlides per tal d’aprofitar aquest fet en l’ensenyament/aprenentatge. Tampoc podem ometre l’existència de xarxes socials (Facebook, Google+,Twitter,..) de què els estudiants són usuaris potencials; per això, l’educació s’ha de servir d’aquestes eines i els avantatges que poden aportar tot establint també llurs limitacions. La introducció d’aquests elements en l’ensenyament i les noves metodologies poden conviure amb les tradicionals, de cap de les maneres han de ser elements substitutoris; han d’enriquir i potenciar els processos cognitius i heurístics.
Qualsevol xarxa social pot ser utilitzada en l’àmbit educatiu, segons les necessitats de cada moment, la creativitat del docent, l’edat dels usuaris, etc. Es pot motivar els alumnes a partir de les seves inquietuds amb productes intel•ligents com imatges, música, vídeos, còmics, etc. Es poden utilitzar una gran diversitat de canals de comunicació, com fòrums, enquestes, formularis, blocs, wikis, etc. També relativitzar l’espai/temps amb la possibilitat de treball entre persones que ni tan sols es coneixen des de qualsevol lloc o en qualsevol moment.
Aquest nou producte “de consum”, però, també comporta un risc, i és el que tractarem bàsicament en aquest article.

Creuar la línia vermella: un empatx digital

Hi ha qui el primer que fa en despertar és encendre el mòbil o el portàtil. I repeteix la comprovació moltes vegades al dia. A La Vanguardia del 24 d’abril del 2012 llegim “…Tres de cada quatre nord-americans es porta el mòbil al bany i respon les trucades, el 58% de les persones que visiten als seus amics o familiars consulta el seu mòbil mentre està amb ells, i un 57% dels que tenen iPad el porten al llit…”
A casa nostre també s’ha disparat el consum digital: Només cal mirar al voltant per comprovar al carrer, a la feina, a les reunions familiars o d’amics que són moltes les persones que es passen el dia en línia, pendents del mòbil, el correu electrònic, el Whatsapp, Facebook o Twitter, que se’n van a dormir, desperten, mengen i passegen amb un dispositiu electrònic al costat pendents de si tenen algun missatge, noticia o comentari nou.
Sembla que, com la xocolata, les noves tecnologies a més de gratificants tenen una mica de addictives i cal establir una sèrie d’estratègies per no caure en la golafreria i acabar, en el millor dels casos, amb empatx que podríem anomenar “e-pes”. ¿S’imposa una dieta digital?. ¿Calen uns protocols d’ús?
Proposo al lector que esbrinin primerament si noten algun dels símptomes següents:

¿Encén l’ordinador només arribar a casa sense necessitat? La seva vida social discorre més a Facebook que al carrer? Només es comunica mitjançant sms, whatsApp o correus electrònics? …….Vostè pot ser un «obès digital». L’acadèmic D. Sieberg en el llibre “The Digital Diet” (juliol 2011, Estats Units) proporciona uns paràmetres per calcular el nostre “e-pes” ó “pes digital” (una mena d’analogia amb el càlcul de les calories i/o l’índex de massa corporal) establint una puntuació segons la taula:

3 punts per cada telèfon mòbil
5 per cada servei sms
7 per cada servei twitter
1 per cada ordinador portàtil
2 per cada tablet
2 Per cada blog que escrigui
2 per cada xarxa social que pertanyi
1 per la càmera digital

El diagnòstic: Fins a 24 punts és un nivell baix, de 25 a 35 la cosa ja afecta la salut i amb més de 36 es pot parlar d’addicció o sobre pers digital. Si vostè té un empatx li cal un tractament!!. Pensi que “El verí no mata per ser verí, sinó per la dosi que es consumeix”. Si no volen morir d’una sobredosi els hi oferiré uns consells a modus de menjar poc i pair bé per tal d’aconseguir una dieta digital equilibrada:

1. Consumir productes de proximitat, de Km0, és a dir: a les xarxes només accepti coneguts i propers. No abusar de les grans superfícies virtuals (p.e. Facebook), aposti pel comerç de proximitat. Elimini amics de les xarxes de manera subtil, en especial del Facebook.

2. Connecteu amb whatsApp amb modus dades, no a través de wifi. Hi ha programes espies (per exemple el whatsappsniffer) que us llegeixen i transmeten els missatges a tercers. És un tema de privacitat!.

3. El mòbil sempre silenciat: Si sona o vibra cal molta força de voluntat per no mirar-lo, i això interromp molt. Intenti-ho!. Si té “el mono” li és premés mirar l’aparell de tant en tant.

4. Fer pauses de desconnexió: Les immediateses no les valorem tant, si ens acostumem a “desconnectar” algunes estones al dia obtindrem una dieta més equilibrada.

5. Limitar el temps de dedicació a Internet o smarphone (correu, xarxes,twitter,…) a un màxim de dues hores diàries.

6. Controlar l’activitat: No cal estar pendent constantment de l’entrada de missatges, no enfadar-se si no ens contesten un whatsApp, no cal respondre al centenar de mails diaris que rebem,….Si cerquem quelcom a Internet, evitar navegar per visitar altres temes.

En síntesi:
Amb aquests consells espero que gaudeixin d’una millor salut digital i que baixin una mica de “e-pes”. Recordin:

“Cal que la tecnologia treballi al servei nostre, no nosaltres al seu servei”

Be Sociable, Share!

Autor: joangomez

Matemàtic i Doctor en Ciències de l’Educació. Professor UPC, divulgador i tertulià, M’encanta popularitzar les matemàtiques i també enriquir el debat social tot creant polémica. L’adreça de Twitter: @joan_urgelles