Què estem fem amb els adolescents? (Part1)

Avui he tingut el goig de compartir una estona amb mestres, mestres de debò i he sentit vergonya de ser pare i mestre alhora.

Ja fa temps –pocs anys- que els pares qüestionen la feina dels mestres. Dona la sensació de presenciar un partit de futbol on l’espectador li diu a crits al jugador cap a on ha de dirigir la pilota, és realment patètic.doncs els pares fan el mateix amb els mestres.

Els pares s’engalardonen cap els mestres discutint situacions absurdes i defensant als « nens i nenes » (pobrets !!) com si fossin uns sants. Atacant verbalment als ensenyants, que són un clar exemple dels professionals del futur. Els mestres que sovint tenim que fer el paper d’educador doncs la família ja no educa. Els pares tenen feina fora de casa, a més de treballar (els que tenen feina) tenen que fer « altres coses » menys educar als fills.
Això si : « …tenen plena confiança amb el fill… » , el fill adolescent de potser 15 anys que es passa hores i hores darrera d’una pantalla de vídeo jocs (per majors de 18) amb la permissibilitat dels pares. El fill que després de mirar els videojocs s’enganxa al televisor i posteriorment al mòbil per donar pas al Factbook…Tot això amb el permís dels pares o d’amagat . Pobrets!, son tant macos!. Vés, no tenen temps de fer els deures i els mestres no en saben prou, son molt exigents,…En fi, la canalla te drets i cap deure!
No vull estendrem més doncs les diria molt grosses.

7 de maig del 2013

Be Sociable, Share!

Autor: joangomez

Matemàtic i Doctor en Ciències de l’Educació. Professor UPC, divulgador i tertulià, M’encanta popularitzar les matemàtiques i també enriquir el debat social tot creant polémica. L’adreça de Twitter: @joan_urgelles