S’acosten els exàmens: una reflexió amb veu alta

Un cop més s’acosten els exàmens. Ara és època d’encabronaments i emprenyades, els “estudiants” s’han passat el curs jugant a màquines de videojocs, mòbils, de festa, no ajudant a les llars, contestant malament als avis,…..i de s’obte venen els exàmens!!!!. A darrera hora cal estudiar el que no han fet en un curs, obviament l’argument és que el professorat els posa molta feina, que el mestre és incompetent, ….mai el culpable és l’estudiant. Evidentment els pares s’enfronten als mestres, alguns fins i tot comenten que posem molta feina.

Actualment algunes famílies acceptem que l’ordre d’actuar sigui: primer els videojocs, després la festa, després la televisió, els extraescolars, …i finalment l’estudi. Evidentment amb professor particular doncs els de l’escola no en saben prou!. Malauradament tothom qüestiona la noble feina que fem els mestres.

D’altres famílies tenen un estatus molt diferent:primer l’estudi, després l’oci; aquest escenaris no provoquen cap problema, tot el contrari: un ambient cordial, d’entesa, de bon rotllo i bones notes,…..Una armonia envejable.

 

 

Breu record de la prova de selectivitat

M’ha costat escriure aquesta reflexió, però crec important que sigui un model per tots aquells adolescents i famílies amb adolescents que tenen canalla al llindar de realitzar les proves d’accés a la Universitat. Us explicaré una història real de diversos nois i noies que estan a la Universitat, evidentment no estan estudiant el grau que volien triar. Vegem els testimonis.
Estudiant A: Volia entrar a informàtica, faig industrials doncs per culpa de dues dècimes no he pogut entrar. Ja m’ho deien a l’institut: no et distreguis tant i estudia una mica més, tu pots!. A casa invertia dues o tres hores mirant la televisió cada nit. A les hores de menjar també i a vegades a mitja tarda. Si hagués estudiat una mica més i hagués reduït uns minuts e televisió al dia potser m’haguessin sobrat les dues dècimes. Ara no puc tornar enrere.

Estudiant B: Volia fer medecina, no he pogut entrar a cap universitat ja que no tinc la nota necessària per fer cap carrera. Vaig d’oient a la universitat però estic a casa cada dia, intento estudiar per tornar a anar a les proves d’accés. Durant el Batxillerat vaig començar força bé, però després les notes varen baixar, em passava les tardes amb el mòbil i amb la màquina de videojocs, un temps que no recuperaré, un temps que podia estudiar més i no aprofitava, els jocs electrònics em varen perdre. Els nervis em menjàvem. Ara vaig amb un psicòleg doncs estic tocat, a casa intentant estudiar i penedit del que feia. No feia cas als pares, per mi eren uns ogres i ara els trobo a faltar. La mare va marxar amb un altre home i el pare te un ictus i el cuida la meva germana gran.

Sobren els comentaris. Això és un petit model del que tenim. Com deia en Dylan: “els temps estan canviant”, o potser ja han canviat?

Què estem fem amb els adolescents? (Part1)

Avui he tingut el goig de compartir una estona amb mestres, mestres de debò i he sentit vergonya de ser pare i mestre alhora.

Ja fa temps –pocs anys- que els pares qüestionen la feina dels mestres. Dona la sensació de presenciar un partit de futbol on l’espectador li diu a crits al jugador cap a on ha de dirigir la pilota, és realment patètic.doncs els pares fan el mateix amb els mestres.

Els pares s’engalardonen cap els mestres discutint situacions absurdes i defensant als « nens i nenes » (pobrets !!) com si fossin uns sants. Atacant verbalment als ensenyants, que són un clar exemple dels professionals del futur. Els mestres que sovint tenim que fer el paper d’educador doncs la família ja no educa. Els pares tenen feina fora de casa, a més de treballar (els que tenen feina) tenen que fer « altres coses » menys educar als fills.
Això si : « …tenen plena confiança amb el fill… » , el fill adolescent de potser 15 anys que es passa hores i hores darrera d’una pantalla de vídeo jocs (per majors de 18) amb la permissibilitat dels pares. El fill que després de mirar els videojocs s’enganxa al televisor i posteriorment al mòbil per donar pas al Factbook…Tot això amb el permís dels pares o d’amagat . Pobrets!, son tant macos!. Vés, no tenen temps de fer els deures i els mestres no en saben prou, son molt exigents,…En fi, la canalla te drets i cap deure!
No vull estendrem més doncs les diria molt grosses.

7 de maig del 2013

Intoxicació tecnològica: De la seducció a l’addicció.

“Tinc por del dia que la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat. El món solament tindrà una generació d’idiotes”
(Albert Einstein)

La cara amable de les xarxes socials i les TIC’s

Una mirada a l’entorn social ens mostra l’arrelament en la població –principalment en edat escolar- dels dispositius mòbils. L’ensenyament no pot ignorar aquesta realitat i per tant cal cercar propostes educatives vàlides per tal d’aprofitar aquest fet en l’ensenyament/aprenentatge. Tampoc podem ometre l’existència de xarxes socials (Facebook, Google+,Twitter,..) de què els estudiants són usuaris potencials; per això, l’educació s’ha de servir d’aquestes eines i els avantatges que poden aportar tot establint també llurs limitacions. La introducció d’aquests elements en l’ensenyament i les noves metodologies poden conviure amb les tradicionals, de cap de les maneres han de ser elements substitutoris; han d’enriquir i potenciar els processos cognitius i heurístics.
Qualsevol xarxa social pot ser utilitzada en l’àmbit educatiu, segons les necessitats de cada moment, la creativitat del docent, l’edat dels usuaris, etc. Es pot motivar els alumnes a partir de les seves inquietuds amb productes intel•ligents com imatges, música, vídeos, còmics, etc. Es poden utilitzar una gran diversitat de canals de comunicació, com fòrums, enquestes, formularis, blocs, wikis, etc. També relativitzar l’espai/temps amb la possibilitat de treball entre persones que ni tan sols es coneixen des de qualsevol lloc o en qualsevol moment.
Aquest nou producte “de consum”, però, també comporta un risc, i és el que tractarem bàsicament en aquest article.

Creuar la línia vermella: un empatx digital

Hi ha qui el primer que fa en despertar és encendre el mòbil o el portàtil. I repeteix la comprovació moltes vegades al dia. A La Vanguardia del 24 d’abril del 2012 llegim “…Tres de cada quatre nord-americans es porta el mòbil al bany i respon les trucades, el 58% de les persones que visiten als seus amics o familiars consulta el seu mòbil mentre està amb ells, i un 57% dels que tenen iPad el porten al llit…”
A casa nostre també s’ha disparat el consum digital: Només cal mirar al voltant per comprovar al carrer, a la feina, a les reunions familiars o d’amics que són moltes les persones que es passen el dia en línia, pendents del mòbil, el correu electrònic, el Whatsapp, Facebook o Twitter, que se’n van a dormir, desperten, mengen i passegen amb un dispositiu electrònic al costat pendents de si tenen algun missatge, noticia o comentari nou.
Sembla que, com la xocolata, les noves tecnologies a més de gratificants tenen una mica de addictives i cal establir una sèrie d’estratègies per no caure en la golafreria i acabar, en el millor dels casos, amb empatx que podríem anomenar “e-pes”. ¿S’imposa una dieta digital?. ¿Calen uns protocols d’ús?
Proposo al lector que esbrinin primerament si noten algun dels símptomes següents:

¿Encén l’ordinador només arribar a casa sense necessitat? La seva vida social discorre més a Facebook que al carrer? Només es comunica mitjançant sms, whatsApp o correus electrònics? …….Vostè pot ser un «obès digital». L’acadèmic D. Sieberg en el llibre “The Digital Diet” (juliol 2011, Estats Units) proporciona uns paràmetres per calcular el nostre “e-pes” ó “pes digital” (una mena d’analogia amb el càlcul de les calories i/o l’índex de massa corporal) establint una puntuació segons la taula:

3 punts per cada telèfon mòbil
5 per cada servei sms
7 per cada servei twitter
1 per cada ordinador portàtil
2 per cada tablet
2 Per cada blog que escrigui
2 per cada xarxa social que pertanyi
1 per la càmera digital

El diagnòstic: Fins a 24 punts és un nivell baix, de 25 a 35 la cosa ja afecta la salut i amb més de 36 es pot parlar d’addicció o sobre pers digital. Si vostè té un empatx li cal un tractament!!. Pensi que “El verí no mata per ser verí, sinó per la dosi que es consumeix”. Si no volen morir d’una sobredosi els hi oferiré uns consells a modus de menjar poc i pair bé per tal d’aconseguir una dieta digital equilibrada:

1. Consumir productes de proximitat, de Km0, és a dir: a les xarxes només accepti coneguts i propers. No abusar de les grans superfícies virtuals (p.e. Facebook), aposti pel comerç de proximitat. Elimini amics de les xarxes de manera subtil, en especial del Facebook.

2. Connecteu amb whatsApp amb modus dades, no a través de wifi. Hi ha programes espies (per exemple el whatsappsniffer) que us llegeixen i transmeten els missatges a tercers. És un tema de privacitat!.

3. El mòbil sempre silenciat: Si sona o vibra cal molta força de voluntat per no mirar-lo, i això interromp molt. Intenti-ho!. Si té “el mono” li és premés mirar l’aparell de tant en tant.

4. Fer pauses de desconnexió: Les immediateses no les valorem tant, si ens acostumem a “desconnectar” algunes estones al dia obtindrem una dieta més equilibrada.

5. Limitar el temps de dedicació a Internet o smarphone (correu, xarxes,twitter,…) a un màxim de dues hores diàries.

6. Controlar l’activitat: No cal estar pendent constantment de l’entrada de missatges, no enfadar-se si no ens contesten un whatsApp, no cal respondre al centenar de mails diaris que rebem,….Si cerquem quelcom a Internet, evitar navegar per visitar altres temes.

En síntesi:
Amb aquests consells espero que gaudeixin d’una millor salut digital i que baixin una mica de “e-pes”. Recordin:

“Cal que la tecnologia treballi al servei nostre, no nosaltres al seu servei”

En agraïment als docents………….

Els polítics continuen promulgant lleis i dissenyant currículums, els consells escolars demanen esforços suplementaris, els pares demanen cada dia més coses, els alumnes no sempre expressen el seu suport, els vostres/nostres col•legues no sempre us/ens fan la vida fàcil… Sempre hi ha canvis en perspectiva, la tecnologia obre oportunitats meravelloses………
A tots vosaltres professors i professores:
La vostra feina és important.
Gràcies per tot el que feu, per la vostre tasca i els vostres esforços. Gràcies pel vostre interès per la professió i per als alumnes, per la vostra generositat en el desenvolupament d’aquesta tasca tan exigent i la vostra noble implicació en el que feu.
… I una reflexió educativa
Tots nosaltres, la gent de l’educació, podem tenir especialitats diferents però
compartim, segur, l’amor per l’ofici, l’amor per la gent. Aquest amor ens porta a
apostar pel futur, a formar noves generacions… i ho fem no només en un nivell
individual. Hi ha una gran tasca col•lectiva. Estimem i ensenyem a fer estimar.
Aquesta és la gran dimensió de la nostra feina. ¡Gràcies a tots vosaltres per compartir aquesta aventura malgrat les retallades i els pals a les rodes que ens posen tant els departaments com l’administració!
Joan Gómez i Urgellés, 12 de juny del 2012

La televisió, el gran aliat!

Alguns pares es pregunten el perquè del fracàs escolar de la canalla.
Hi ha un perfil de família molt arrelada a la nostre societat: les famílies que no poden prescindir de la televisió.
Anys enrere , a la majoria de llars, durant els àpats es parlava a taula de les inquietuds comuns i dels problemes que sorgien en el dia a dia. Actualment “el cap de taula “ és la televisió, fins i tot m’he trobat en algunes ocasions entrar en un lloc i sentir un “pssssssss” (es a dir: calla i no facis soroll) doncs hi ha un silenci sepulcral m’entres aquestes persones estan davant la pantalla, semblen que estiguin enganxats. En alguna ocasió algun membre d’aquesta comunitat s’ha ofès pel fet de que he dit “bona nit”, el meu interlocutor m’ha contestat amb un rotund : ¡Calla!, no veus que estem mirant la tele!!!!.
També algunes famílies han solucionat el tema dels “cangurs”, com que tenen canalla i sembla que els molesti tenir canalla els posen la “tele” i així tenen la mainada entretinguda. Com deia en Ramon Muntaner “…la televisió ofega la paraula…”. A mesura que es fan grans, i en una xerrada puntual entre coneguts pel carrer, aquesta pantalla queda substituïda pel mòbil dels pares, que en lloc d’ensenyar als nens a ser educats i a callar davant d’una conversa els hi proporcionen el mòbil per tal de que juguin força estona amb la pantalleta.
Si fem un repàs de les màquines de vídeo jocs, que els experts en pedagogia recomanen un màxim de 45 minuts al dia doncs atrament disminueixen les produccions acadèmiques, notarem com son un altre element irrenunciable de moltes llars actuals. Es fantàstic observar la saviesa i “expertesa” dels pares que tot ho qüestionen (saben més que els professionals!!!) en el moment de comprar un vídeo joc, tot seguit m’explicaré amb un exemple. En una ocasió una mare era en una botiga de vídeo jocs amb un nen de 12 anys, el nen volia el vídeo joc i la caràtula posava per majors de 18 anys i a més hi havia la icona de “joc agressiu”; el resultat de tot això va ser que els pares comenten “el nen ja controla”, això de més de 18 anys son tonteries: té nen el vídeo joc. És el mon permissible de la multipantalla!
Bé, ara ens tornem a preguntar: Quins elements influeixen en el fracàs escolar?
Els mateixos pares ens poden donar la desposta.

Joan Gómez i Urgellés 12 de juny del 2012

Carta oberta al candidat a director de l’EPSEVG

Algunes consideracions i aclariments que voldria que m’expliquis

Davant la incertesa i els dubtes de la meva inclinació de vot i com a persona vinculada a l’escola i la ciutat, amb 26 anys de servei a l’escola; m’agradaria que em contestis per escrit algunes qüestions.

1. Agrairia un aclariment respecte el que dius en el punt 7 del teu programa:
Per assolir la coordinació vertical i horitzontal cal el divorci amb els departament i que l’escola s’esdevingui un únic departament. L’estructura actual es caduca i no ens convé. Penses iniciar aquest divorci?

2. En cap punt del programa parles de polítiques de millora de la qualitat docent, ni de metodologies docents. En cap punt expliques si penses crear la figura d’un coordinador pedagògic (que no és el mateix que cap d’estudis). El coordinador pedagògic te unes funcions més orientades a la qualitat docent. Voldria aclariments sobre això.

3. En cap punt expliques com faràs les relacions entre la secundaria i la universitat, tant a nivell docent com institucional.

4. En cap punt expliques com afecta a l’escola l’espoli fiscal que està patint Catalunya i quines mesures penseu prendre contra el ministerio i l’estat imperialista

5. En cap punt expliques com promocionaràs la innovació docent a l’escola, defensant que això també es recerca i no docència.

6. Com penses defensar la immersió lingüística al sí de l’escola i fer politiques nacionals des de l’escola en defensa de la identitat nacional? Suposo que una proposta plausible serà recomanar que el professorat imparteixi les classes en català coma a primera llengua.

7. En cap punt expliques quines coses no canviaràs del que s’ha fet fins ara doncs crec que potser hi ha coses ben fetes, o no?.

Tinc més coses, moltes més, però de moment ja en tinc prou amb aquestes.

Bé, espero les teves respostes.

Cordialment;

Joan Gómez i Urgellés

Ara toca escollir escola!!!

Ja toca escollir escola pels nostres fill si filles! En aquestes dates molts pares es plantegen qüestions del tipus: A quina escola portaré al fill o filla?. Puc escollir? Com triar? No sempre es pot escollir, però si que es pot “demanar” , i en funció de certs criteris administratius el departament corresponen assigna a cada família un centre pels nens i nenes. Amb aquestes dates, i en particular per trobar un lloc adequat a P3, les famílies visiten els centres que fan les anomenades jornades de portes obertes on mostren les meravelles que hi tenen i alhora també s’amaguen els draps bruts (que si som sincers n’hi han). En aquest breu escrit intentaré oferir unes orientacions o si més no alguns paràmetres que potser no es tenen en consideració a priori en la tria de l’escola. Per tal de que els lectors puguin tenir més criteris els recomano que escoltin els programes “Com triar escola” i “Blog de pares.Com triar escola” emesos per Catalunya Radio. I que es poden escoltar a

http://www.catradio.cat/audio/223437/Com-triar-escola

Per la tria, les famílies també tenen en compte diversos aspectes com ara el caràcter laic o religiós dels centres concertats, imatge dels centres públics, nivell de guetització d’unes i altres escoles, projectes educatius…..tot plegat genera un debat social i alhora una incertesa davant del repte de l’elecció. Altres aspectes que poden preocupar a les famílies son el fet de que la canalla pugui continuar els estudis de ESO en el centre, o fins i tot aspectes de caire més intercultural, o la tipologia de famílies en les qui tindrem que compartir els “berenars” d’aniversaris i activitats tant escolars com extraescolars….hi han molts elements a tenir en compte. Per aclarir una mica el tema i oferir algunes idees he considerat adient incloure un estudi de la Fundació Bofill., on plasma alguns elements prioritzants que poden ajudar als pares a l’elecció del centre. El document íntegre està recollit a l’adreça:

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/528.pdf

En l’estudi es mostra una estadística on s’indica que concretament, el 62,4% del conjunt de famílies ha situat la proximitat al domicili o a la feina com un dels factors prioritaris a l’hora de seleccionar centre. El projecte educatiu de l’escola, per la seva banda, ha estat escollit per un 44,3% de les famílies. A una distància significativa trobem l’opció per altres factors, com la presència de germans al centre (28,5%), els equipaments i instal•lacions (25%), la possibilitat de realitzar l’educació secundària al mateix centre (22,4%) o el fet que l’escola sigui de titularitat pública (21,1%). La resta de factors presenten percentatges notablement més baixos.

Per tal de visualitzar millor els elements que s’han tingut en compte, i poden orientar a les famílies, ho mostrem en les taules:

1. Estudi dels factors prioritaris en la tria d’escola de P3 , segons el nivell acadèmic familiar.

2. Estudi del Factors que prioritzen l’escola segons procedència familiar

Finalment i “amb la llei a la ma” recomanaria la lectura dels criteris i barems per l’escolarització que estan recollits en el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics i són aplicats per a l’accés a l’educació infantil, primària i secundària. Considero que les famílies han de conèixer el que ens diu la llei actual sobre tot plegat, d’aquesta manera tindrem arguments per qualsevol incidència o dubte. En aquest decret s’explica com ordenar i prioritzar les sol•licituds de totes les famílies, l’existència de germans al centre, qüestions de proximitat al domicili o al lloc de treball,…..

Per acabar vull agrair als mestres que la seva tasca és important, que l’ofici de mestre és dels més nobles i responsables i que per tant es mereixent un gran respecte per part dels pares. Aquests temes son font de preocupacions , dilemes i tensions. Cal prudència i no actuar de manera visceral. Espero que els hagi estat útil!. Ànims i sort en aquesta nova aventura que enceten amb els seus fills i/o filles! Realment és un viatge que jo personalment el vaig encetar ja fa uns 10 anys i és encantador.

Joan Gómez i Urgellés 11 de febrer del 2012

Dia mundial del número PI

Al món anglosaxó s’acostuma a escriure primer el número del mes seguit del número del dia. Als Estats Units celebren –a nivell acadèmic- el dia del número Pi, en concret  el 14 de març (en format anglosaxó és 03-14) en honor al número Pi; cal destacar que Albert Einstein va néixer un 14 de març a la 1:59 de la tarda (en format americà 314159).

Així el 14 de març s’escriu 3,14, és a dir… una aproximació de π. D’aquí que, ja internacionalment, el 14 de març de cada any es consideri el Dia de Pi.

 

http://dia-mundial-numero-pi.wikispaces.com/

 
I, si no esteu a temps de celebrar el dia de Pi de març hi ha altres alternatives:

  • 22 de juliol, 22/7 en el format internacional de dates. 22/7 ≈ 3,14286, una aproximació de π.
  • 26 de abril (25 de abril en anys de traspàs), el dia en que la Terra completa dues unitats astronòmiques de la seva òrbita anual (és a dir, dos radians). La longitud total de l’òrbita de la Terra dividida entre la longitud recorreguda fins que aquest dia és igual a π.
  • 21 de desembre (20 de desembre en anys de traspàs), que és el dia 355è de l’any, a la 1:13 PM, coincidint con el valor aproximat de 355/113 ≈ 3,141593; calculat por Tsu Thung Txi (segle V)
  • 10 de novembre (9 de novembre en anys de traspàs), que es el dia 314è de l’any del nostre al calendari gregorià.

 

 

Benvinguts al bloc

Presentació

 

En aquest bloc s’intenta plasmar diverses vessants. Inicialment la vessant d’un espai professional en l’àmbit de la divulgació de les matemàtiques i del seu ensenyament, sense oblidar  aspectes que tenen a veure amb l’educació en valors.

Per altra banda la vessant plasmada en la voluntat d’establir un espai de reflexions personals –pensaments en veu alta-  de debat social on es reflexionen  pensaments del tarannà quotidià relacionats en l’exercici de “ser ciutadà” amb sentit crític, respecte , civisme i alhora també tractar temes d’actualitat.